Sis anys després de la publicació de La Otra Vida (Roca Editorial), que la va portar a ser finalista del premi Planeta, la professora de Llengua i Literatura i exalumna de l’escola Blanca Bravo Cela (Barcelona, 1972), publica una altra novel·la històrica, que surt avui a la venda. Amb Las dos Manos de Cervantes (Ed. Edhasa), Bravo continua conreant un gènere que ella mateixa ha batejat com a “possibilitat històrica”, i relata el que podrien haver estat les vivències de l’autor d’El Quixot durant un període clau de la seva joventut sobre el qual no hi ha cap referència documentada. “El Quixot és el producte del desencís de Cervantes, que mai es va sentir prou reconegut ni recompensat pel que va fer en la seva vida”, explica Bravo. En el volum, de 161 planes i que ha quedat finalista en l’edició d’enguany del premi Edhasa de novel·la històrica, Bravo ens presenta un Cervantes jove, militar i espia, a qui Felip II acaba convertint en recaptador d’impostos, una tasca monòtona i mal vista que el porta a recórrer l’Espanya d’aquells temps, que posteriorment hauria retratat en el seu llibre més universal.
Blanca Bravo combina des de fa anys la seva tasca docent amb una notable carrera com a escriptora capaç de moure’s, a més, per diversos gèneres. Fa un any, s’endinsava en el món del còmic posant el text a Mi Silencio (Ed. Kairós), un volum de Mindfullness adreçat a infants i joves i dibuixat per la il·lustradora Laia Carrero Crespo. I en fa dos de la sortida al mercat d’El pitjor equip del món (Ed. Animallibres), un relat que narra les vicissituds d’un conjunt de nens i nenes en els seus inicis en el món de l’esport, que s’ha convertit en un llibre de referència en moltes escoles i instituts del país. A més dels volums ja esmentats, també ha publicat assaigs i treballs de recerca (La Vida Difícil, Carmen de Burgos). Ara, ultima la publicació, prevista per a principis de l’any vinent, d’un nou volum centrat en la figura del seu pare, el pintor Francisco Bravo, traspassat fa tres anys.
