Al Col·legi Badalonès presumim de les nostres arrels i la nostra història, i mantenim l’esperit emprenedor dels nostres fundadors, que és el que ens ha permès arribar al segle XXI convertits en una escola moderna, de vocació internacional i compromesa amb valors que, com l’esforç, la solidaritat o el respecte al Medi Ambient, intentem transmetre diàriament al nostre alumnat.
Manel Pinyol, un mestre d’origen tarragoní, que fins aleshores havia donat classe a una altra escola de la ciutat, va obrir la primera seu del col·legi al carrer Sant Francesc d’Assís de Badalona. La data pren com a referència la publicació, el 4 de maig de 1895, d'un anunci a l'Eco Badalonès, on es donava compte de la fundació del centre.
Després dels primers anys sent una escola amb dificultats econòmiques i pocs alumnes, i de la seva legalització a través del Rectorat de la Universitat de Barcelona, la mort de Manel Pinyol l'any 1912 provoca constants canvis en la titularitat del centre. No és fins a l'1 d'agost de 1918 que l'escola passa a les mans de Felici Coscollano i Gascón, un noi de 22 anys amb la forta convicció que una ciutat en ple creixement com Badalona era l'escenari ideal per a una escola com la que ell tenia al cap des de feia temps.
En molt poc temps, el col·legi es queda petit i comença un breu però intens periple fins a la posada en marxa del modern edifici d’Anton Romeu, a finals del segle XX. Amb l’ajuda de la seva esposa, Felipa Montià, i del seu sogre, Bautista Montià, Felici Coscollano continua expandint el seu projecte amb propostes educatives que no oferia cap altre centre de la ciutat.
A mesura que passen els anys, Felici Coscollano va delegant responsabilitats en la figura del seu gendre, en Manel Dunjó i Payá, en el que s'acabaria convertint en el primer relleu generacional en una família que sempre s'ha mantingut al capdavant de la institució.
Sota la nova direcció el Badalonès augmenta progressivament el nombre d'alumnes i adquireix una torreta situada al carrer dels Arbres (en aquella època, del General Mola). Aquesta ampliació, que es completaria amb la compra, dos anys més tard, de l'edifici situat immediatament al darrere, marca l'inici de l'era moderna del centre, protagonitzada per un creixement continu i per una vocació de millora constant que s'ha mantingut fins a l'actualitat.
L’any 1966 s’inaugura a la planta superior de l’edifici un gimnàs que permet fer un salt qualitatiu important pel que fa a la formació esportiva dels alumnes. Paral·lelament, cada cop més nois i noies del col·legi s’inicien en la pràctica d’altres esports, principalment del bàsquet, en altres instal·lacions de la ciutat. L’augment progressiu de l’activitat esportiva va aconsellar la construcció d’un poliesportiu propi a l’antiga fàbrica de Can Bacàs, el qual es va inaugurar l’any 1982.
L'any 1991, Manel Dunjó Payá deixa la direcció del col·legi en mans del seu fill, Manel Dunjó Coscollano, que l’exercirà amb l’ajuda de les seves germanes Rosa Maria i Anna Maria.
Durant el final dels any 90, el col·legi prescindeix d'instal·lacions amb un gran valor sentimental, tot i que guanya una altra amb molt valor estratègic. El 1998, el col·legi compra l’antiga fàbrica Novotecno, al carrer de Mossèn Anton Romeu 66–76, i hi fa construir un magnífic edifici per acollir la totalitat de l’Ensenyament Primari, a més dels alumnes de Cicles Formatius.
A partir de l’any 2000, el Badalonès es consolida com a centre educatiu de referència a la ciutat. L'any 2016, després de la jubilació de Manel i Rosa Maria Dunjó, la direcció va passar a mans d’Ani Dunjó, que es va convertir en la primera dona en la història del col·legi que accedia a aquest càrrec. Daniel Casulleras, Marga Dunjó i Jordi Dunjó completen la cúpula directiva del centre, i es preparen per al que ha de ser el quart relleu generacional en la família al capdavant del Col·legi Badalonès.