Ha estat un mes de juny intens per a la professora Blanca Bravo. Al tràfec habitual de cada final de curs, se li han afegit dues novetats de primer ordre: d’una banda, el fet d’haver designada finalista del concurs de lectura “Atrapallibres” del curs vinent; de l’altra, la publicació de dos nous volums que s’afegeixen a una producció ja més que notable. Anem a pams!
“L’arbre i jo”, publicat l’any passat per l’Editorial Animallibres, és el relat que el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Ibbycat) ha seleccionat com a finalista del concurs Atrapallibres del curs vinent. Concretament, per a la categoria de 9 anys. És un relat sobre la relació entre una nena i el seu avi. En el volum, il·lustrat per Cristina Picazo, Bravo aborda l’amor entre generacions i el dol. I ho fa centrant-se en una història impregnada de sentiments, com no pot ser d’altra manera si tenim en compte que els dos protagonistes de la història són la seva filla Maria i el seu pare Francisco, desaparegut l’any 2019 i a qui l’autora dedica aquest llibre. El març passat, l’Ibbycat ja va seleccionar aquest llibre de la professora Bravo com un com un dels millors escrits per a nens i nenes a partir de 9 anys.
D’altra banda, en els últims dies s’han publicat dos nous llibres de l’autora de temàtiques i públics totalment diferents. El primer, “Les nou pedres” (Ed. Animallibres) és un conte de valors en la línia d'”El Pitjor Equip del Món” i “L’Arbre i Jo”, de la mateixa autora i editorial. És la història de dos amics, en Marc i la Vanessa, que un dia reben la visita d’un nen que se’ls presenta com el Petit Príncep i que ens convida a investigar i descobrir quin és el millor regal del món. Es tracta d’un relat de descobertes que deixa clar, per exemple, quins no són els millors obsequis, per molt que puguin semblar-ho.
L’altre llibre és “Suzanne Valadon. Mírate a la cara” (Ed. Edhasa), sobre la pintora impressionista francesa (1865-1938) que fins l’1 de setembre és objecte d’una exposició al MNAC. Bravo la va conèixer, a ella i a la seva obra, d’una manera casual, fa un parell d’anys durant una visita casual al Cau Ferrat de Sitges. Va ser aleshores quan va començar a investigar un personatge sobre el qual es va decidir a escriure durant un viatge a París, la passada Setmana Santa. “Vaig descobrir material nou i em vaig enamorar d’un personatge dur, però amb molt talent”, explica. La programació de l’exposició al MNAC va brindar l’oportunitat de convertir en llibre el que Bravo havia escrit com a projecte personal.
Blanca Bravo combina des de fa anys la seva tasca docent amb una notable carrera com a escriptora capaç de moure’s, a més, per diversos gèneres. A més dels llibres ja esmentats, l’any 2022 va publicar Las Dos Manos de Cervantes (Ed. Edhasa), que suposava el seu retorn a la novel·la històrica, un gènere que la va portar a ser finalista del Premi Planeta l’any 2015, amb La Otra Vida (Roca Editorial). I abans, s’havia endinsat en el món del còmic posant el text a Mi Silencio (Ed. Kairós), un volum de Mindfullness adreçat a infants i joves i dibuixat per la il·lustradora Laia Carrero Crespo. També ha publicat assaigs i treballs de recerca (La Vida Difícil, Carmen de Burgos).
