No són temps fàcils, per a la societat en general. Tampoc per la nostra escola, que s’enfronta a una situació mai viscuda, precisament en l’any del seu 125è aniversari. La celebració de l’efemèride, ja postposada sine die, resulta anecdòtica en un context marcat pel tancament de les aules i per una obligada reorganització que s’ha superat amb nota. La directora del col·legi, Ani Dunjó, fa balanç de la situació i mira al futur amb prudència. Lloa la tasca del conjunt de la comunitat educativa del centre, però demana més concreció a les autoritats per donar sortida a una crisi que, al seu parer i més enllà de la qüestió del virus, s’ha d’afontar amb una claredat que, fins ara, ha trobat a faltar per part dels responsables del departament d’Educació.
–Quin balanç feu, de l’adaptació del centre a una situació excepcional com està sent el confinament?
-“Tot i que ha estat i continua sent una situació molt dura, pensem que hem aconseguit arribar a la immensa majoria dels nostres alumnes i a les seves famílies. En aquest procés, les peces clau han estat els tutors i les tutores, i juntament amb tot l’equip docent que s’hi ha implicat resolent dubtes i ajudant en tot allò que ha estat necessari. També hem comptat amb la col·laboració inestimable dels dos psicòlegs del col·legi, que ja des del primer moment van adaptar els documents que es van elaborar des del Col·legi de Psicòlegs a la realitat de la nostra escola perquè els fessim arribar a les famílies i també als docents. D’aquesta manera, vam poder obrir una finestreta per poder parlar, amb total confidencialitat, de temes tan dolorosos en aquests dies com per exemple el dol. Sobre com acceptar la pèrdua de persones estimades, i més en unes circumstàncies en les quals no se’ns ha permès acomiadar-nos-en. Això, als adults, ja ens costa, però per als més petits és molt fort i aquí la feina dels nostres psicòlegs ha estat clau. D’altra banda, en el vessant acadèmic la idea era que els estudiants no es despenjessin del seu procés d’aprenentatge. En aquest sentit, els nostres equips directius s’han anat reunint cada setmana i ens hem anat reinventant cada dia per reorganizar les matèries i garantir l’assoliment dels objectius claus.”
-La planificació no deu ser fàcil.
-“Gens. D’entrada podia semblar que el confinament duraria pocs dies, però abans de Setmana Santa ja vam veure que la cosa s’allargaria. Ens vam anticipar, vam reprogramar la temporització de les matèries i, en el cas dels alumnes que acaben etapa, hem hagut de reordenar la planificació del final de curs. Amb els petits ha costat més, perquè a diferència dels grans no tenien per la ma l’ús d’eines digitals com el Google Classroom o el Clickedu, que ara fem servir de manera molt habitual. Haig de dir que els alumnes de quart, cinquè i sisè de primària, per exemple, han fet un intensiu de formació online. I ha costat, però la veritat és que ho han fet molt bé i és un aprenentatge que ja tindran, i que a més crec que ha vingut per quedar-se. Amb els de Cicles Formatius, la primera prioritat va ser veure que tots tinguessin el mòdul de formació en centres de treball acabat, i ha estat així. I encara hi ha molts alumnes d’FP Dual que continuen treballant per empreses des de casa durant el confinament. Pel que fa als alumnes de Batxillerat, hem pogut planificar les sessions de manera que se sentin tranquils, perquè els temaris s’acabaran. I això, acompanyat del fet que aquest any la Selectivitat sembla que donarà més opcionalitat, ens permet ser optimistes.”
-I els més petits?
-“Aquest són els que ens han preocupat més des del començament, perquè som molt conscients que per a les famílies no és fàcil conciliar la vida laboral, perquè molts pares i mares estan fent teletreball, amb l’acompanyament dels infants, les feines de casa i les feines de l’escola… El que volíem era estar presents i que sabessin que poden comptar amb nosaltres. Crec que ja hem arribat a un equilibri: tenim estipulades dues sessions de control a la setmana: una és a través del whatsapp d’un pare o mare que fa de representant de la classe, amb els quals ens comuniquem regularment per comentar qualsevol novetat, i l’altra són les tutories setmanals que fem els divendres i que són fantàstiques, en la mesura que han facilitat el retrobament entre els nens i les nenes entre ells i les tutores i també amb les famílies, que de tant en tant treuen el cap i parlen amb nosaltres. Se’ns demana que els ensenyaments siguin contextualitzats en el dia al dia dels estudiants. I això, sumat a aquestes habilitats que s’anomenen “soft” o toves i que per nosaltres de toves no tenen res. La resiliència, la capacitat de superació,la responsabilitat, la disciplina personal, l’autonomia, la col·laboració… Crec que ara mateix els nostres alumnes estarien aprovats i amb nota, perquè ens han sorprès. Han crescut com a persones i ho estan fent molt i molt bé.”
-Compteu reprendre les classes presencials aquest curs?
-“No hi comptem, malgrat que s’hagi dit que hi haurà un retrobament a final de curs per als que acaben etapa. Es parla molt dels de quart d’ESO, dels de segon de Batxillerat… No sé si es parla massa, jo almenys no he sentit, dels de Cicles Formatius a nivell acadèmic. S’ha parlat d’ells en la qüestió de les pràctiques, però no com si acabessin també una etapa. Què passarà amb els que vulguin anar a la universitat i hagin de fer unes proves d’accés? Però insisteixo en una cosa: els alumnes grans tenen les eines, tenen la motivació perquè s’hi juguen molt. Però què passa amb els petitons que tenim a casa? Si tu has de treballar i tens nens o nenes petits com t’ho pots fer? El teletreball ja és una opció complicada, però si ara amb les diferents fases de desconfinament la teva empresa et demana que vagis a treballar presencialment, la situació pot ser dramàtica. Imagina’t com ho estem vivint a l’escola, quan sents que es comença a parlar d’això sense saber ben bé què s’espera de nosaltres. Crec que s’hauria de prioritzar i s’hauria d’explicar molt bé com s’hauria de fer aquesta rebuda dels infants per acabar el curs. Però no només per als més grans, sinó especialmente per als petits. Nosaltres estem preparats, i crec que per les famílies és una necessitat.”
-Quines són les expectatives amb vista a la preinscripció per al curs vinent?
-“En primer lloc tenim la preocupació de quan es farà i en quines condicions. Pel que fa al nombre d’alumnes que es matricularan al nostre centre tot i que som optimistes hem de ser realistes i tenir present que la taxa de natalitat ha anat baixant i ens afectarà de ple a Educació Infantil. Pel que fa a 1r d’ESO, s’inverteix la situació ja que va ser una promoció amb una taxa de natalitat molt elevada i no esperem tenir sorpreses. Pel que fa a Batxillerat estem segurs que tindrem una bona matrícula perquè els resultats dels nostres alumnes son excel.lents. I pel que fa als cicles formatius de grau mitjà i superior també som optimistes, perquè oferim titulacions exclusives amb un percentatge molt elevat d’inserció laboral.”
-En quina mesura el tancament del centre ha afectat la situació econòmica del col·legi?
-“Totes les escoles concertades s’han vist afectades molt negativament i nosaltres no som una excepció. Partíem d’un finançament deficitari que ha continuat durant la crisi de la COVID-19 i només hem vist alleujada per la notícia que la feina que fan les tutores i els tutors de totes les etapes educatives, finalment tindrà una retribució per part del Departament, un cop més discriminant l’Educació Infantil i la educació Primària, on la figura de la tutora i el tutor és especialment important. Desgraciadament, hem constata que moltes de les famílies de l’escola concertada desconeixen com ens financem i, el Departament i els mitjans de comunicació no ens han ajudat gens a explicar quina és la situació real a les nostres escoles.”
-La comunicació amb el departament ha estat i està sent fluïda?
-“No, en absolut. Més enllà dels comunicats oficials, ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres. I si ho ha fet, ha estat només per reclamar algun document.”
-Les escoles concertades s’hi han enfrontat, arrel del pagament de les despeses de manteniment dels centres educatius.
-“Totalment. Quan es va signar el pacte per la segregació s’admetia el finançament deficitari de les nostres escoles. Durant la crisi s’ha anunciat que se’ns abonarien les despeses de funcionament que se’ns devien, i no ha estat així. Aquesta situació ve de fa temps i el tracte que rebem és totalment discriminatori.”
-Com està afectant, la situació, a la preparació del curs vinent?
-“Afecta en tot. Nosaltres, per posar alguns exemples, ja teníem els horaris més o menys preparats, ja teníem els llibres demanats i estàvem gairebé a punt. Ens hem de posar en un escenari real; no sabem si hi haurà rebrots ni en quines condicions podrem començar el curs vinent. Se’ns diu que haurem de mantenir les distàncies de seguretat, que el col·legi haurà d’estar desinfectat i això ho tenim molt clar, però no se’ns està explicant exactament com s’haurà de fer tot això. El departament ens ha anat informant, però molts cops ha anat tard i de vegades malament. Perquè no ha estat clar i ha generat moltíssima incertesa. A l’inici del confinament, per exemple, ens deien que no podíem avançar temari, després sí, però després que compte amb la bretxa digital… Nosaltres no hem anat mai a perjudicar ningú, però necessitem directrius molt clares de com podrem obrir les escoles al setembre. Jo crec que haurem de viure aprofitant l’experiència d’ara; que haurem de revisar les nostres instal·lacions i aprofitar espais que tenim disponibles per poder fer les classes amb grups més reduïts. I nosaltres som uns privilegiats, perquè tenim molts espais, però no vull ni pensar que faran les escoles d’una sola línia, o les que no tenen espais per poder fer aquestes separacions… Aleshores existeix el risc que s’inventin dividir els grups per franjes horàries o dies alterns… No ho sé. Jo crec que abans de parlar s’ho haurien de pensar més i que les escoles deixem d’assabentar-nos del que s’està coent en el departament a través dels mitjans de comunicació. Perquè em sembla que és totalment injust.”
-Hi haurà casal, aquest estiu?
-“Els nostres casals eren fantàstics, amb moltes activitats fora de l’escola. Tenint en compte la situació actual i, esperant que, en el millor dels casos puguem obrir durant el mes de juliol, estem organitzant projectes setmanals que combinaran les activitats pròpies del casal amb l’aprenentatge més lúdic, a través de projectes, de jocs, sense oblidar l’acompanyament emocional.”
-La crisi ha obligat a suspendre la majoria de sorpreses que hi havia previstes per celebrar el 125è aniversari del col·legi. S’acabarà celebrant?
-“El nostre 125 è aniversari com a escola s’ha vist afectat quant a les festes, trobades i altres actes programats. Però esperem que, quan tot acabi ens puguem retrobar en una acte, senzill, que simbolitzi l’esperit de la nostra escola: Junts ho hem fet!”
