El Col·legi Badalonès ha imposat la medalla d’Or de la institució a Juanjo Rubio i Quim Pérez, que aquest curs s’han jubilat després d’haver estat vinculats a l’escola durant gran part de la seva vida. La medalla els la va lliurar la directora, Ani Dunjó, durant la jornada d’intercanvi d’experiències que l’equip docent va celebrar aquest divendres a l’edifici d’Educació Infantil com a tancament del curs escolar. El moment va ser òptim, perquè Pérez i Rubio van poder rebre, a més d’un obsequi, l’escalf i l’estima dels seus companys i companyes de feina, alguns dels quals ja són amics per a tota la vida.
A finals del curs passat, Juanjo Rubio va posar punt i final a una relació ininterrompuda de 53 anys amb el Col·legi Badalonès. Va arribar a l’escola per estudiar 5è d’EGB i s’hi ha quedat fins el moment de jubilar-se. Entremig, podem dir que ha fet tots els papers de l’auca; professor, membre del consell escolar pràcticament des del primer fins al seu últim dia, responsable dels alumnes universitaris en pràctiques, director i subdirector de l’ESO i cap d’Estudis d’aquesta etapa. I també membre durant un quant temps dels equips de bàsquet de l’escola, amb els quals va arribar a conquerir un estatal en la categoria cadet l’any 1976 a Granada. “Quan vaig acabar el COU, el senyor Manel Dunjó Payá em va dir que el vingués a veure cada any”. Així va ser quan va començar a impartir classes de reforç a alumnes mentre estudiava la carrera de Filologia Espanyola, com a pas previ a la seva incorporació com a professor. Primer, a 2n de Batxillerat. “El senyor Dunjó em va advertir que havia de venir a treballar amb vestit i corbata, i vaig seguir el seu consell quasi fins al final”, recorda d’uns primers anys en els quals va començar a impartir classes marcat per la influència dues professores, la Rosa Maria Dunjó i la Maria Córdoba, a les que va prendre com a referents. De tots aquests anys, es queda amb les amistats fetes. I amb una deriva, la de l’educació, que no el deixa de preocupar com a docent que ho serà per sempre. “Està molt bé despertar l’esperit crític dels i les alumnes, però abandonar l’exigència no és una bona opció”, resumeix.
Pel que fa a Quim Pérez, ha passat prop de 40 anys treballant al col· legi, al qual va arribar quan tenia 16 anys per ajudar al matí fent feina a les oficines, i per estudiar Batxillerat en horari de nit. Tot, gràcies a la seva relació amb Mossèn Rovira, un capellà de la parròquia de Sant Josep que impartia classes al Badalonès. Quan va acabar COU, va estudiar la carrera de Magisteri sense deixar de col·laborar amb el col· legi, al qual es va incorporar com a professor, començant per Formació Professional. “Primer feia les pràctiques de Gestió Administrativa, que em van obligar a un reciclatge exprés”, recorda ara d’un període en què es va sentir molt acompanyat per professores com la Josefina Garrido o la Roser Petit. Després van venir les Matemàtiques a l’ESO, que ha ensenyat des d’aleshores. També ha fet tasques de vigilància al menjador, colònies amb els professors Vázquez iCopado “que al cel siguin” i molts bons moments viscuts amb companys, alumnes i famílies. Comparteix la preocupació per la deriva de l’Educació. “No anem bé; s’estan confonent les coses i conformar-nos amb la mediocritat no és bo per als joves ni per al futur de la societat” avisa.
